Blog
Foto : curro gonzalez
26/09/2008
Sibèria
..."Amb 45 kg de pes dins de les pulkes, comencem a caminar per damunt d’un gel trencadís que, de tant en tant, cedeix al nostre pas. Com més avancem, més s’esfumen les possibilitats de topar amb cap rastre humà. A poc a poc ens familiaritzem amb les petjades dels llop i dels rens, els cants d’alguns ocells i un món desconegut de nous sorolls i silencis que ignoràvem. Aquesta glopada de noves sensacions ens fa oblidar, per llargs instants, el pes considerable que arrosseguem i el fred implacable que ens travessa.
Quan passem per una zona relativament boscosa, que ells anomenen Taiga, decidim passar-hi la nit i fer un gran foc. Asseguts de ben a prop, passem una bona estona compartint l’escalfor lluminosa mentre ens anem girant, com pollastres a l’ast, per a no glaçar-nos l’esquena.
Ja a dins de la tenda, ens entaforem cadascú a dins de dos sacs. És una manera relativament eficaç de combatre l’altíssima humitat i protegir l’aïllament de la ploma.
Durant la nit, el baf de la nostra respiració s’ha anat condensant i posteriorment s’ha glaçat. Mentre intentem anar-nos posant a punt per emprendre el nou dia, que cada vegada sembla més enfosquit, el gel ens va caient al damunt a trossos.
Serà un dia que se’ns farà llarg i pesat. Sembla que la nova neu verge caiguda durant la nit ens vulgui atrapar a cada passa. A més, bufa un vent inhòspit que engreixa les pulkes, que ara costen d’arrossegar com vaixells ancorats.
Demà passat arribarem al final del riu, on podrem deixar part del nostre material i, si el temps ho permet, veure per primera vegada el Muisky Giant i tot el que l’envolta. Però això serà demà passat. Ara ens queda un calvari de dos dies exposats a les nevades constants i un vent de cara que duplica el pes i l’esforç. Mentre avancem feixugament, ens imaginem les muntanyes verges, els seus corredors i parets verticals. Dic “imaginem” perquè a través de l’espessa boira i de la neu només ens les podem imaginar.
Finalment arribem a la capçalera del riu. Aquí deixarem part del material, com ara els esquís i part del menjar, que hem de lligar a les branques més altes per salvar-los dels llops.
Degut al mal temps hem decidit descansar un dia i aprofitarem per recuperar una mica les forces, menjar i hidratar-nos bé abans de la pujada al camp base.
El matí següent, el temps s’ha aixecat esplèndid i sí: el lloc és tal i com ens l’havíem imaginat! Tot un circ de muntanyes magnífiques, moltes d’elles sense nom, batudes per un fort vent a les agulles, plenes de parets verticals ideals per a fer Big Wall a l’estiu."...
Quan passem per una zona relativament boscosa, que ells anomenen Taiga, decidim passar-hi la nit i fer un gran foc. Asseguts de ben a prop, passem una bona estona compartint l’escalfor lluminosa mentre ens anem girant, com pollastres a l’ast, per a no glaçar-nos l’esquena.
Ja a dins de la tenda, ens entaforem cadascú a dins de dos sacs. És una manera relativament eficaç de combatre l’altíssima humitat i protegir l’aïllament de la ploma.
Durant la nit, el baf de la nostra respiració s’ha anat condensant i posteriorment s’ha glaçat. Mentre intentem anar-nos posant a punt per emprendre el nou dia, que cada vegada sembla més enfosquit, el gel ens va caient al damunt a trossos.
Serà un dia que se’ns farà llarg i pesat. Sembla que la nova neu verge caiguda durant la nit ens vulgui atrapar a cada passa. A més, bufa un vent inhòspit que engreixa les pulkes, que ara costen d’arrossegar com vaixells ancorats.
Demà passat arribarem al final del riu, on podrem deixar part del nostre material i, si el temps ho permet, veure per primera vegada el Muisky Giant i tot el que l’envolta. Però això serà demà passat. Ara ens queda un calvari de dos dies exposats a les nevades constants i un vent de cara que duplica el pes i l’esforç. Mentre avancem feixugament, ens imaginem les muntanyes verges, els seus corredors i parets verticals. Dic “imaginem” perquè a través de l’espessa boira i de la neu només ens les podem imaginar.
Finalment arribem a la capçalera del riu. Aquí deixarem part del material, com ara els esquís i part del menjar, que hem de lligar a les branques més altes per salvar-los dels llops.
Degut al mal temps hem decidit descansar un dia i aprofitarem per recuperar una mica les forces, menjar i hidratar-nos bé abans de la pujada al camp base.
El matí següent, el temps s’ha aixecat esplèndid i sí: el lloc és tal i com ens l’havíem imaginat! Tot un circ de muntanyes magnífiques, moltes d’elles sense nom, batudes per un fort vent a les agulles, plenes de parets verticals ideals per a fer Big Wall a l’estiu."...
02/03/2007
Tassilaq
..."El passat 16 de maig del 2006, després de dos anys de preparació i gràcies al suport de l'Ajuntament de Castelldefels, els quatre membres de l'equip X-plore; Raúl Lora, Curro González, Gerard van den Berg i Vicente Holgado vam poder dur a terme la nostra aventura per terres Groenlandeses i poder aconseguir el nostre objectiu: escalar la seva segona muntanya més alta; el Mount Forel..."
..."Tassilaq és un poble de pescadors, d'uns 1500 habitants. Les seves cases de fusta, pintades amb vius colors i decorades amb una originalitat sorprenent contrasten amb el blanc del paisatge i la boira del cap vespre. Al voltant de cada casa, uns peixos acabats de pescar, penjats amb molta cura i delicadesa, fa que ens puguem imaginar l’estil de fer i de vida dels seus habitants, els “Inuits”, que efusivament et saluden amb un somriure emmarcat en uns rostres lleugerament cremats pels canvis de temperatura tant radicals..."
..."Encara commoguts per la novetat d'aquest paratge, de la seva gent i dels seus costums, vam marxar de Tassilaq amb la mateixa rapidesa que havíem arribat però molt més inquiets que al principi.
Un helicòpter ens va traslladar una mica més al nord, just enmig del Islandis en la glacera Bjornekleicher on vam passar 12 dies fent una exploració d'aquest meravellós món de gel i muntanyes - o Nunataks para els Inuits-..."
..."Tassilaq és un poble de pescadors, d'uns 1500 habitants. Les seves cases de fusta, pintades amb vius colors i decorades amb una originalitat sorprenent contrasten amb el blanc del paisatge i la boira del cap vespre. Al voltant de cada casa, uns peixos acabats de pescar, penjats amb molta cura i delicadesa, fa que ens puguem imaginar l’estil de fer i de vida dels seus habitants, els “Inuits”, que efusivament et saluden amb un somriure emmarcat en uns rostres lleugerament cremats pels canvis de temperatura tant radicals..."
..."Encara commoguts per la novetat d'aquest paratge, de la seva gent i dels seus costums, vam marxar de Tassilaq amb la mateixa rapidesa que havíem arribat però molt més inquiets que al principi.
Un helicòpter ens va traslladar una mica més al nord, just enmig del Islandis en la glacera Bjornekleicher on vam passar 12 dies fent una exploració d'aquest meravellós món de gel i muntanyes - o Nunataks para els Inuits-..."
23/02/2007
Mongòlia
Engegava el compte enrera de l’endemà, el dia que començaria la nostra aventura en BTT. Des de la ciutat, ja imaginavem com pedalejavem les quilomètriques estepes i els nostres somnis ja rondaven l’interior de les Iurtes (cases típiques de Mongòlia).
El desert del Gobi, (mongol ????, chino ??; pinyin g? bì), rodejat per les montanyes Altai i les estepes de Mongòlia pel nord, la meseta del Tíbet i la planera del nord de Xina pel sud-oest.
Ocupant un 30% del territori nacional, el “Gobi”, que significa “desert” en mongol compren regions geogràfiques i ecològiques que es diferencien pel clima, la topografia i un món animal molt variat. Aquí monticles, allà immenses dunes i més enllà varies mesetes i estepes.
..."I nosaltres, mullats per la capritxosa pluja o cremats per l’astre potent, gastàvem els dies pedalejant per aquelles estepes, batallant amb la fam dels mosquits, envoltats per cavalls, yaks i resguardats sota el vol dels falcons..."
El desert del Gobi, (mongol ????, chino ??; pinyin g? bì), rodejat per les montanyes Altai i les estepes de Mongòlia pel nord, la meseta del Tíbet i la planera del nord de Xina pel sud-oest.
Ocupant un 30% del territori nacional, el “Gobi”, que significa “desert” en mongol compren regions geogràfiques i ecològiques que es diferencien pel clima, la topografia i un món animal molt variat. Aquí monticles, allà immenses dunes i més enllà varies mesetes i estepes.
..."I nosaltres, mullats per la capritxosa pluja o cremats per l’astre potent, gastàvem els dies pedalejant per aquelles estepes, batallant amb la fam dels mosquits, envoltats per cavalls, yaks i resguardats sota el vol dels falcons..."